• Pronúncia(i): /ˈpoj.na/
  • Etimologia: Del rec antic ποινή ‎(poinḗ).

poena f. ‎(genitiu poenae)

  1. pena, càstig, multa, compensació per un assassinat
  2. patiment

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu poena poenae
Vocatiu poena poenae
Acusatiu poenam poenās
Genitiu poenae poenārum
Datiu poenae poenīs
Ablatiu poenā poenīs