Potser volíeu: penà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpɛ.nə/, occidental /ˈpe.na/
  • Rimes: -ɛna
  • Etimologia: Del llatí poena, segle XII.

NomModifica

pena f. ‎(plural penes)

  1. Sentiment desagradable de mancança, patiment interior.
  2. Càstig judicial.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • fer pena = estar malament, causar compassió en un altre
  • ànima en pena = esperit que no troba el descans al cel per les faltes comeses en la vida, per extensió persona que té un aspecte deprimit
  • estar de pena = no tenir la suficient qualitat (col·loquial)

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

pena

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de penar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb penar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pe·na (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpe.na/
  • Etimologia: Del llatí poena.

NomModifica

pena f. ‎(plural penas)

  1. pena

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pe·na (2)


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpɛː.na/
  • Etimologia: Del llatí poena.

NomModifica

pè·na f. ‎(plural pene)

  1. pena


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpɛ.na/

NomModifica

pena

  1. nominatiu plural de penus
  2. vocatiu plural de penus
  3. acusatiu plural de penus