pena

Potser volíeu: penà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɛ.nə/, occidental /ˈpe.na/
• Rimes: -ɛna
• Etimologia: Del llatí poena, segle XII.

Nom

pena f. ‎(plural penes)

1. Sentiment desagradable de mancança, patiment interior.
2. Càstig judicial.

Derivats

• penós, penal

Compostos i expressions

• fer pena = estar malament, causar compassió en un altre
• ànima en pena = esperit que no troba el descans al cel per les faltes comeses en la vida, per extensió persona que té un aspecte deprimit
• estar de pena = no tenir la suficient qualitat (col·loquial)

Sinònims

• commiseració, compassió, llàstima, misericòrdia, pietat
• desconsol, disgust, dolor, penediment, pesar, recança, tristor, tristesa
• desgràcia, dolor, problema
• càstig, condemna, multa, penyora, pèrdua
• angoixa, abatiment, sofriment

Traduccions

Sentiment

• Alemany: Leid ^(de) n.
• Anglès: grief ^(en)
• Castellà: pena ^(es) f.

• Francès: peine ^(fr) f.
• Italià: pena ^(it) f.

Càstig

• Alemany: Strafe ^(de) f.
• Anglès: penalty ^(en)
• Castellà: pena ^(es) f.

• Francès: peine ^(fr) f.
• Italià: pena ^(it) f.

Verb

pena

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de penar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb penar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·na (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpe.na/
• Etimologia: Del llatí poena.

Nom

pena f. ‎(plural penas)

1. pena

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·na (2)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛː.na/
• Etimologia: Del llatí poena.

Nom

pè·na f. ‎(plural pene)

1. pena

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛ.na/

Nom

pena

1. nominatiu plural de penus
2. vocatiu plural de penus
3. acusatiu plural de penus