Potser volíeu: penà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 1, verb) oriental /ˈpɛ.nə/, occidental /ˈpe.na/
  • Pronúncia(i): (nom 2,3)
Oriental:  central /ˈpɛ.nə/
balear /ˈpə.nə/, /ˈpɛ.nə/
Occidental:  /ˈpe.na/
  • Rimes: -ɛna
  • Etimologia: [1] Del llatí poena, del grec antic ποινή ‎(poinḗ), segle XII.
  • Etimologia: [2] Del llatí pinna ‎(«ploma»).
  • Etimologia: [3] Del llatí pinna ‎(«merlet»).

pena f. ‎(plural penes)

  1. Sentiment desagradable de mancança, patiment interior.
  2. Càstig judicial.

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • fer pena = estar malament, causar compassió en un altre
  • ànima en pena = esperit que no troba el descans al cel per les faltes comeses en la vida, per extensió persona que té un aspecte deprimit
  • estar de pena = no tenir la suficient qualitat (col·loquial)

Traduccions

modifica

pena f. ‎(plural penes)

  1. Part superior de l’antena d’una vela llatina.
  2. Part més prima i oposada a la cabota d’un martell.

Traduccions

modifica

pena f. ‎(plural penes)

  1. forma alternativa de penya

pena

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de penar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb penar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pe·na (2)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈpe.na/
  • Rimes: -ena
  • Etimologia: Del llatí poena.

pena f. ‎(plural penas)

  1. pena

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pe·na (2)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈpɛː.na/
  • Etimologia: Del llatí poena.

pena f. ‎(plural pene)

  1. pena

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pè·na (2)
  • Pronúncia(i): /ˈpɛ.na/

pena

  1. nominatiu plural de penus
  2. vocatiu plural de penus
  3. acusatiu plural de penus