llàstima

Potser volíeu: llastima, llastimà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎas.ti.mə/^ⓘ, occidental /ˈʎas.ti.ma/
• Etimologia: Del castellà lástima, segle XVI, de lastimar, del llatí vulgar *blastēmāre ‎(«blastomar»), del llatí tardà blasphemāre ‎(«blasfemar»).

Nom

llàstima f. ‎(plural llàstimes)

1. pietat
2. Allò que inspira pietat.

Traduccions

2. Allò que inspira pietat.

• Alemany: Mitleid ^(de) n.
• Anglès: pity ^(en)
• Belarús: жаль ^(be) m. ‎(jal)
• Búlgar: жал ^(bg) m. ‎(jal)
• Castellà: lástima ^(es) f., pena ^(es) f.
• Danès: synd ^(da) c.
• Esperanto: domaĝo ^(eo)
• Finès: sääli ^(fi)
• Francès: peine ^(fr) f., dommage ^(fr) m.
• Gallec: pena ^(gl) f., mágoa ^(gl) f.
• Georgià: სამწუხარო ^(ka) ‎(samtsúkharo)
• Hongarès: kár ^(hu)
• Ídix: שאָד‎ ^(yi) m.
• Irlandès: trua ^(ga) f.
• Italià: peccato ^(it) m.
• Japonès: 残念 ^(ja)
• Neerlandès: jammer ^(nl)
• Polonès: szkoda ^(pl) f.
• Portuguès: pena ^(pt) f.
• Romanès: păcat ^(ro) n.
• Rus: жаль ^(ru) f. ‎(jal)
• Suec: synd ^(sv) c.
• Txec: škoda ^(cs) f.
• Ucraïnès: жаль ^(uk) m. ‎(jal)
• Xinès: 可惜 ^(zh) ‎(kěxī)

Miscel·lània

• Síl·labes: llàs·ti·ma (3)
• Anagrames: allistam, malaltís

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC