Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /fiˈɣu.ɾə/, occidental /fiˈɣu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí figūra, segle XII.

NomModifica

figura m. ‎(plural figures)

  1. Imatge producte d'un modelat.
  2. Forma visible d'un objecte.
  3. Representació d'una forma a través del dibuix o la pintura.
  4. Parts d'una dansa.
  5. Persona destacada dins d'un context.
    Fou una de les principals figures en el camp de la genètica.

Compostos i expressionsModifica

  • Figura musical: Símbol que representa la durada d'un so.
  • Figura geomètrica: Conjunt de punts que delimiten una superfície.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \fiˈɣu.ɾa\
Americà: alt /f(i)ˈɡu.ɾa/, baix \fiˈɣu.ɾa\

NomModifica

figura f. ‎(plural figuras)

  1. figura

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fi·gu·ra (3)


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /fiˈɡuː.ra/
  • Etimologia: Del llatí figūra.

NomModifica

fi·gù·ra f. ‎(plural figure)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /fɪˈɡuː.ra/
  • Etimologia: De fingō.

NomModifica

figūra f. ‎(genitiu figūrae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu figūra figūrae
Vocatiu figūra figūrae
Acusatiu figūram figūrās
Genitiu figūrae figūrārum
Datiu figūrae figūrīs
Ablatiu figūrā figūrīs
  1. figura