humor

Català

• Pronúncia: /uˈmor/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí hūmor ‎(«líquid, humitat procedent de la terra»), derivat de humus ‎(«terra»).

Nom

hu·mor m. f. ‎(plural humors)

1. Qualsevol líquid d'un ésser viu, ja sigui normal o patològic.
2. Estat d'ànim amb tendència cap a una emoció en concret

   Ex.: "bon humor" (tendència cap a l'alegria o l'afecte), "mal humor" (tendència cap a la irritabilitat, la depressió, la negativitat).

3. Capacitat per entendre bromes, la gràcia d'una expressió amb doble sentit, riure per una situació còmica.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Traduccions

Líquid d'un ésser viu

• Anglès: humor ^(en)
• Basc: humore ^(eu)
• Castellà: humor ^(es)

• Francès: humeur ^(fr)
• Italià: umore ^(it)

Estat d'ànim

• Alemany: Humor ^(de) m.
• Anglès: mood ^(en)
• Basc: umore ^(eu)

• Castellà: humor ^(es)
• Francès: humeur ^(fr)
• Italià: umore ^(it)

Capacitat per entendre bromes

• Anglès: humour ^(en)
• Basc: umore ^(eu)
• Castellà: humor ^(es)

• Francès: humeur ^(fr)
• Italià: umore ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot