Potser volíeu: animà, ànima


Català
Modifica

VerbModifica

a·ni·ma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈa.nɪ.ma/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- («respirar»).

NomModifica

anima f. ‎(genitiu animae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu anima animae
Vocatiu anima animae
Acusatiu animam animās
Genitiu animae animārum
Datiu animae animīs
Ablatiu animā animīs
  1. aire
    Ex.: aqua, terra, anima et sol — (traducció:«L'aigua, la terra, l'aire i el sol.»)
  2. alè
    Ex.: anima foetida — (traducció:«mal alè.»)
  3. vida
    Ex.: Animam relinquam potius quam illas deseram — (traducció:«Abans perdria la vida que abandonar-los.»)
  4. ànima
    Ex.: Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum — (traducció:«Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.»)