Potser volíeu: animà, ànima


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈni.mə/, occidental /aˈni.ma/
  • Rimes: -ima

VerbModifica

anima

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar

Miscel·làniaModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈa.nɪ.ma/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- ‎(«respirar»).

NomModifica

anima f. ‎(genitiu animae)

  1. aire
    Aqua, terra, anima et sol.
    L'aigua, la terra, l'aire i el sol.
  2. alè
    Anima foetida.
    Mal alè.
  3. vida
    Animam relinquam potius quam illas deseram.
    Abans perdria la vida que abandonar-los.
  4. ànima
    Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum.
    Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu anima animae
Vocatiu anima animae
Acusatiu animam animās
Genitiu animae animārum
Datiu animae animīs
Ablatiu animā animīs