amaín

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈin/
• Rimes: -in

Verb

amaín

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amainar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] amaino, amaine, amaín o amaini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que jo] amaín, forma antiga per [que jo] amaini o amaine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que ell/ella/vostè] amaín, forma antiga per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ín (3)
• Anagrames: aïnam, amaní, anima, animà, ànima, mania