poder

Potser volíeu: PODER

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental: central /puˈðɛ/^ⓘ, balear /poˈðə/, /puˈðɛ/

Occidental: nord-occidental /poˈðe/, valencià /poˈðeɾ/

• Rimes: -ɛ(ɾ)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental: central /puˈðɛr/, balear /poˈðə/, /puˈðɛ/

Occidental: /poˈðeɾ/

• Rimes: -ɛɾ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adverbi) oriental /puˈðe/, occidental /poˈðe/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del llatí vulgar *pŏtēre, del clàssic posse, segle XII. Com a adverbi, des del segle XIII, és un canvi sintàctic del verb usat com a auxiliar expressant un futur de possibilitat (en podrà prendre > en prendrà poder).

Verb

poder aux., trans.

1. Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa, ser capaç de fer-la.
2. Tenir domini, autoritat.
3. Tenir força i activitat per a obrar, resistir o sofrir.
4. Excitar a algú a que faci o deixi de fer alguna cosa.
5. Ser possible o contingent que succeeixi alguna cosa.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	poder			haver pogut
gerundi	podent			havent pogut
participi	pogut, poguda, poguts, pogudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puc	pots	pot	podem	podeu	poden
imperfet	podia	podies	podia	podíem	podíeu	podien
passat simple	poguí	pogueres	pogué	poguérem	poguéreu	pogueren
futur	podré	podràs	podrà	podrem	podreu	podran
condicional	podria	podries	podria	podríem	podríeu	podrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pugui	puguis	pugui	puguem	pugueu	puguin
	puga	pugues	puga	pugam	pugau	puguen	occ
imperfet	pogués	poguessis	pogués	poguéssim	poguéssiu	poguessin
		poguesses		poguéssem	poguésseu	poguessen
	poguera	pogueres	poguera	poguérem	poguéreu	pogueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pugues	pugui	puguem	pugueu	puguin
	–		puga	pugam	pugau	puguen	occ

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	poguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	podiva	podives	podiva	podívem	podíveu	podiven	n-occ, alg
				podívom	podívou		n-occ
	podeva	podeves	podeva	podévem	podéveu	podeven	n-occ
futur	pogueré	pogueràs	poguerà	poguerem	poguereu	pogueran	alg
condicional	pogueria	pogueries	pogueria	pogueríem	pogueríeu	poguerien	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		pugos	pugo				n-occ
				poguem	pogueu		bal
imperfet	poguessi		poguessi				sept, alg
	puguessa						centr, n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...pogut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...poder
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...pogut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...pogut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...pogut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...pogut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...poder
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...pogut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...pogut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...pogut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: puc, pot, podem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

• poderejar
• poguer, col·loquial

Traduccions

Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa

• Albanès: mund ^(sq)
• Anglès: can ^(en)
• Àrab: قَدَرَ‎ ^(ar)
• Aragonès: poder ^(an)
• Armeni: կարողանալ ^(hy) ‎(karokhanal)
• Asturià: poder ^(ast)
• Basc: ahal izan ^(eu)
• Belarús: магчы́ ^(be) ‎(mahtxí)
• Bretó: gallout ^(br)
• Búlgar: мо́га ^(bg) ‎(moga)
• Castellà: poder ^(es)
• Còrnic: gallos ^(kw)
• Danès: kunne ^(da)
• Eslovac: môcť ^(sk)
• Eslovè: moči ^(sl)
• Esperanto: povi ^(eo)
• Estonià: osata ^(et)
• Feroès: kunna ^(fo)
• Finès: osata ^(fi)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Friülà: podê ^(fur)
• Gallec: poder ^(gl)
• Gal·lès: gallu ^(cy)
• Georgià: შეუძლია ^(ka) ‎(xèudzlia)
• Grec: μπορώ ^(el) ‎(boró), δύναμαι ^(el) ‎(díname)
• Grec antic: δύναμαι ^(grc) ‎(dýnamai)
• Hindi: सकना ^(hi)
• Hongarès: tud ^(hu)
• Ídix: קענען‎ ^(yi)
• Indonesi: boleh ^(id)
• Islandès: geta ^(is)
• Italià: potere ^(it)
• Japonès: できる ^(ja) ‎(dekiru)
• Letó: prast ^(lv)
• Lituà: galėti ^(lt)
• Llatí: valere ^(la), possum ^(la)
• Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)
• Luxemburguès: kënnen ^(lb)
• Macedoni: може ^(mk)
• Malai: dapat ^(ms)
• Maltès: seta ^(mt)
• Neerlandès: kunnen ^(nl)
• Noruec: kunne ^(no)
• Occità: pòder ^(oc), podre ^(oc)
• Polonès: móc ^(pl)
• Portuguès: poder ^(pt)
• Retoromànic: pudair ^(rm), puder ^(rm), pudeir ^(rm)
• Romanès: putea ^(ro)
• Rus: мочь ^(ru) ‎(motx)
• Sard: podere ^(sc), podi ^(sc)
• Serbocroat: моћи ^(sh), moći ^(sh)
• Sicilià: putiri ^(scn)
• Suec: kunna ^(sv)
• Txec: moci ^(cs)
• Ucraïnès: могти́ ^(uk) ‎(mohtí)
• Vènet: poder ^(vec)
• Xinès: 會 ^(zh) ‎(会, huì)

Tenir domini, autoritat

• Anglès: may ^(en)
• Castellà: poder ^(es)
• Esperanto: rajti ^(eo)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Italià: potere ^(it)
• Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Tenir força i activitat

• Castellà: poder ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Italià: potere ^(it)
• Llatí: valere ^(la)
• Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Excitar a algú a que faci o deixi de fer

• Castellà: poder ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Italià: potere ^(it)
• Llatí: posse ^(la)

Ser possible

• Anglès: may ^(en)
• Castellà: poder ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PODER ^(csc)

Nom

poder m. ‎(plural poders)

1. Capacitat per fer alguna cosa.
2. Domini o influència sobre algú o alguna cosa.

Sinònims

• atribució, competència, funció, jurisdicció, responsabilitat
• autoritat, llibertat, llicència, permís, potestat
• càrrec
• capacitat, enginy, habilitat
• causa, causant, força, motor, mòbil, ànima
• dret, facultat, llibertat, lliure albir, lliure arbitri
• imperi, mandat
• potència

Traduccions

Capacitat per fer alguna cosa

• Anglès: power ^(en)
• Castellà: poder ^(es)
• Francès: pouvoir ^(fr)
• Italià: potere ^(it)
• Tahitià: mana ^(ty)

Adverbi

poder

1. (col·loquial, central, nord-occidental) potser

Notes

• La pronúncia tradicional era com el verb, amb grafia arcaica pudè. Ha canviat a vocal tancada per influència del literari potser.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·der (2)
• Anagrames: pedró, perdo, perdó, podré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: poder

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \poˈðeɾ\

Americà: alt /p(o)ˈdeɾ/, baix \poˈðeɾ\

• Rimes: -eɾ

Verb

poder trans., intr. ‎(present puedo, passat pude, futur podré)

1. poder

Nom

poder m. ‎(plural poderes)

1. poder

Miscel·lània

• Síl·labes: po·der (2)