Potser volíeu: PODER


Català
Modifica

Oriental: central /puˈðɛ/, balear /poˈðə/, /puˈðɛ/
Occidental: nord-occidental /poˈðe/, valencià /poˈðeɾ/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pŏtēre, del clàssic posse, segle XII.

VerbModifica

poder aux., trans.

  1. Tenir la facultat o potència per fer alguna cosa, ser capaç de fer-la.
  2. Tenir domini, autoritat.
  3. Tenir força i activitat per a obrar, resistir o sofrir.
  4. Excitar a algú a que faci o deixi de fer alguna cosa.
  5. Ser possible o contingent que succeeixi alguna cosa.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: puc, pot, podem
Vocal rizotònica: /ɔ/

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

poder m. ‎(plural poders)

  1. Capacitat per fer alguna cosa.
  2. Domini o influència sobre algú o alguna cosa.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdverbiModifica

poder

  1. (col·loquial) potser

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \poˈðeɾ\
Americà: alt /p(o)ˈdeɾ/, baix \poˈðeɾ\

VerbModifica

poder trans., intr. ‎(present puedo, passat pude, futur podré)

  1. poder

NomModifica

poder m. ‎(plural poderes)

  1. poder

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: po·der (2)