podré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈðɾe/
	balear /poˈðɾe/, /puˈðɾe/
Occidental:	/poˈðɾe/

• Rimes: -e
• Etimologia: Regularització de l’antic poré, del llatí vulgar *potēre-aio, en llatí clàssic poterō.

Verb

podré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·dré (2)
• Anagrames: drope, pedró, perdo, perdó, poder

Català antic

Verb

podré

1. primera persona singular (io, yo, jo) del futur de poder

Variants

• poré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \poˈðɾe\

Americà: alt /p(o)ˈd͡ze/, baix \poˈðɾe\

• Rimes: -e

Verb

podré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb poder