puga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpu.ɣə/, occidental /ˈpu.ɣa/
• Rimes: -uɡa
• Etimologia: Del català antic puixa, del llatí vulgar *possiam i *possiat, del clàssic possim i possit. L’alteració es va produir per analogia amb les formes velaritzades poc ‎(«poguí») i pogra ‎(«pogués»).

Verb

puga

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb poder.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb poder.
3. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb poder.

Variants

• pugui

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ga (2)

Català antic

Verb

puga

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de poder
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de poder
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de poder

Variants

• [1] puixa, pusca, puixca
• [2] puixa, pusca, puixca
• [3] puixa, pusca, puixca