poguéreu

Potser volíeu: poguereu

Català

Verb

poguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de poder.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb poder.

Català antic

Verb

poguéreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de poder
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de poder

Variants

• [1] pogués, poguérets, pusquérets, pusquéreu
• [2] poguéssets, poguésseu, pógrets, pógreu, poguérets, pusquéssets, pusquésseu, pusquérets, pusguéreu