poguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɣi/
	balear /poˈɣi/, /puˈɣi/
Occidental:	/poˈɣi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del català antic poc amb la desinència regular de passat, del llatí potuī, del verb tardà potēre mantingut del clàssic posse.

Verb

poguí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de poder.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·guí (2)
• Anagrama: guipo

Català antic

Verb

poguí

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de poder

Variants

• poc, pusquí