homo

Potser volíeu: homo-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.mo/, /ˈɔ.mu/

Nom

ho·mo m. ‎(plural homos)

1. (Mallorca, Menorca, Empordà) forma alternativa de home

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɔ.moː/
• Etimologia: Del llatí arcaic hemō, procedent d'una arrel protoindoeuropea *dʰǵʰm̥mō- («fet de terra, procedent de la terra»).

Nom

homō m. ‎(genitiu hominis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	homō	hominēs
Vocatiu	homō	hominēs
Acusatiu	hominem	hominēs
Genitiu	hominis	hominum
Datiu	hominī	hominibus
Ablatiu	homine	hominibus

1. Ésser humà.

   Ex :Homō hominī lupus est. («L'ésser humà és com un llop per a si mateix»)

2. Senyor

   Ex.: Tū, homō, adigis mē ad insaniam. («Tu, senyor, em fas parar boig»)

Antònims

• nēmō - ningú

Derivats

• ad hominem - contrari a l'ésser humà
• homunculus - diminutiu de homo
• humanitas- humanitat
• humanus - humà

    En altres llengües

Aragonès: ombre Asturià: home Castellà: hombre Català: home, hom Dalmaci: jomno Frances: homme, on Friulès: omp, om Gallec: home

Italià: uomo Occità: òme Portuguès: homem Romanès: om Sard: ómine Sicilià: omu