Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɔm/
  • Rimes: -ɔm
  • Etimologia: Forma pronominal del llatí homo ‎(«persona, home»), segle XII. Doblet de home via l’acusatiu, cognat del francès on.

PronomModifica

hom

  1. Qualsevol persona, fent de subjecte en una oració gramatical sense concretar qui.
    Hom diu que les muntanyes del Pirineu són les més boniques del món.
  2. pronom indefinit no fent de subjecte, fa referència a una persona qualsevol, indeterminada, i; a vegades, a qui s'atribueix l'acció.
    Hi ha casos en què hom no sap què fer.
    «Déus mana a hom amar son enemich.» (Llull Felix, pt. i, c. 15.)

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

NomModifica

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de home
    «Confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent que volch a él matar.» (Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1275)

NomModifica

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de om

PronomModifica

hom

  1. hom

Vegeu tambéModifica