Català
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɔm/
  • Rimes: -ɔm
  • Homòfons: ohm, om
  • Etimologia: Forma pronominal derivada del llatí homo, segle XII. Doblet de home via l’acusatiu.

PronomModifica

hom

  1. Qualsevol persona, fent de subjecte en una oració gramatical sense concretar qui.
    Hom diu que les muntanyes del Pirineu son les més boniques del món.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

NomModifica

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de home

NomModifica

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de om

PronomModifica

hom

  1. hom

Vegeu tambéModifica