personificar


Català
Modifica

Oriental: central /pər.su.ni.fiˈka/, balear /pəɾ.so.ni.fiˈca/, /pər.su.ni.fiˈka/, alguerès /pal.su.ni.fiˈka/
Occidental: nord-occidental /per.so.ni.fiˈka/, valencià /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/

VerbModifica

per·so·ni·fi·car trans.

  1. Atribuir qualitats humanes a animals, éssers o objectes, usualment amb finalitat artística.
  2. Per la forma de fer, representar algú una virtut, un defecte, un sant, etc.
    El teva filla ha fet un entremaliadura. - La meva filla? Però si és una santa personificada.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: personifico, personifica, personifiquem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/
Americà: alt /peɾ.so.ni.f(i)ˈkaɾ/, baix /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/

VerbModifica

per·so·ni·fi·car ‎(present personifico, passat personifiqué, futur personificaré)

  1. personificar

ConjugacióModifica


Portuguès
Modifica

VerbModifica

personificar

  1. personificar