Potser volíeu: personificò

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /pər.su.niˈfi.ku/, occidental /peɾ.so.niˈfi.ko/
  • Rimes: -iko

personifico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de personificar.
    [Jo] personifico, personifique, personific o personifiqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb personificar.
    [Que jo] personifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] personifiqui o personifique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb personificar.
    [Que ell/ella/vostè] personifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] personifiqui o personifique.

Castellà

modifica
Peninsular: /peɾ.so.niˈfi.ko/
Americà: alt /peɾ.so.niˈfi.k(o)/, baix /peɾ.so.niˈfi.ko/

personifico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb personificar

Italià

modifica

personifico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de personificare