Potser volíeu: manés

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈma.nəs/, occidental /ˈma.nes/
  • Rimes: -anes

manes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de manar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb manar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): americà: alt /ˈma.n(e)s/, baix /ˈma.neh/, austral /ˈma.nes/
  • Rimes: -anes

manes m. f. pl.

  1. forma plural de man

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ma·nes (2)
  • Pronúncia(i): /ˈmaː.neːs/
  • Etimologia: De l'adjectiu mānis ‎(«bo»), és a dir «els bons».

mānēs m. ‎(genitiu mānum)

  1. esperits dels morts
  2. esperits benefactors
  3. deïficació dels avantpassats
  4. inframón

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu - mānēs
Vocatiu - mānēs
Acusatiu - mānēs
Genitiu - mānum
Datiu - mānibus
Ablatiu - mānibus


manēs

  1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de maneō

Vegeu també

modifica