agulla

CatalàModifica

Una agulla de cosir.

Pronúncia: oriental /əˈɣu.ʎə/, occidental /aˈɣu.ʎa/

Informal: balear /əˈɣu.jə/, valencià /aˈu.ʎa/

Rimes: -uʎa

Àudio: català oriental

(fitxer)

Etimologia: Del llatí acucula ‎(«agulleta»), diminutiu de acus ‎(«agulla»), segle XIV
Anagrama: llagau

NomModifica

a·gu·lla f. ‎(plural agulles)

Barreta punxeguda de metall, de fusta o d'os amb un ull per on s'hi passa el fil, corda, etc., amb el què es cus, teixeix o broda.
Barreta de metall, os, ivori, etc., amb la què es fan mitja, ganxet o altres labors de punt.
(medicina) Tub metàl·lic de petit diàmetre, amb l'extrem lliure tallat en biaix que s'acobla a la xeringa per injectar substàncies a l'organisme o a qualsevol altre lloc.
Busques del rellotge o altre instrument similar.
Cadascun dels dos rails movibles que serveixen perquè els trens i tramvies canviïn de via.
Fulla dels pins o altres coníferes.
Diferents espècies de peixos caracteritzats per tenir alguna part del seu cos o tot ell en forma d'agulla.
Peça de ferro de la pala del timó que s'insereix en la femella de la roda de popa.
(septentrional) Canal de drenatge o de regadiu.
(peixos) Espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes (Entelurus aequoreus).
(peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Belone belone)
(peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Syngnathus rostellatus)
(peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Syngnathus tenuirostris)
(peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Nerophis maculatus)
(peixos) agulla del paladar
(peixos) agulla tonyinera
(peixos) agulleta de riu
(peixos) agulleta d'alguer
(peixos) peix bada
(argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca de cara al baix, agafa els genolls del segon i manté la comunicació entre el seu segon i els castellers de la pinya.
(argot casteller) Pilar que es construeix al mig del tronc de certes construccions i es queda en peu fins que el tronc sigui descarregat.