Potser volíeu: buscà, buscá


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
  • Rimes: -uska
  • Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).

Nom modifica

busca f. ‎(plural busques)

  1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
  2. Bocí de branquilló.
  3. Petita nosa.
    Ets més emprenyós que una busca dins un ull.
  4. (mallorquí, vulgarisme) Penis.
    Se cercava sa busca i no se la trobava.
  5. (mallorquí, plural) escaig.
    Costava quatre euros i busques.

Traduccions modifica

Verb modifica

busca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /ˈbus.ka/, meridional /ˈbuh.ka/
Americà: alt /ˈbus.k(a)/, baix /ˈbuh.ka/
De buscar [nom 1 i verb].
Abreujament de buscapersonas [nom 2].

Nom modifica

busca f. ‎(plural buscas)

  1. cerca, recerca

Sinònims modifica

Nom modifica

busca m. ‎(plural buscas)

  1. cercapersones

Sinònims modifica

Verb modifica

busca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb buscar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb buscar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre busca


Italià
modifica

  • Pronúncia: /ˈbu.ska/

Verb modifica

busca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de buscare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de buscare

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bù·sca (2)