Potser volíeu: buscà, buscá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbus.kə/, occidental /ˈbus.ka/
  • Rimes: -uska
  • Etimologia: Del germànic būsca ‎(«branquilló, llenya»).

busca f. ‎(plural busques)

  1. Cadascun dels palets indicadors de l'hora en un rellotge de sol o mecànic.
  2. Bocí de branquilló.
  3. Petita nosa.
    Ets més emprenyós que una busca dins un ull.
  4. (mallorquí, vulgarisme) Penis.
    Se cercava sa busca i no se la trobava.
  5. (mallorquí, plural) escaig.
    Costava quatre euros i busques.

Traduccions

modifica

busca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de buscar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb buscar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Walther von Wartburg:Französisches Etymologisches Wörterbuch(1922)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈbus.ka/, meridional /ˈbuh.ka/
Americà: alt /ˈbus.k(a)/, baix /ˈbuh.ka/
De buscar [nom 1 i verb].
Abreujament de buscapersonas [nom 2].

busca f. ‎(plural buscas)

  1. cerca, recerca

Sinònims

modifica

busca m. ‎(plural buscas)

  1. cercapersones

Sinònims

modifica

busca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb buscar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb buscar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre busca

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈbu.ska/

busca

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de buscare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de buscare

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bù·sca (2)