buscare

Potser volíeu: buscaré

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /buˈskaː.re/
• Etimologia: Del castellà buscar, d'origen incert, segle XV. Cognat del català buscar.

Verb

buscare trans., pron.

1. cercar

Conjugació

    Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	buscare			avere buscato
gerundi	buscando			avendo buscato
participi	buscante			buscato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	busco	buschi	busca	buschiamo	buscate	buscano
imperfet	buscavo	buscavi	buscava	buscavamo	buscavate	buscavano
passat	buscai	buscasti	buscò	buscammo	buscaste	buscarono
futur	buscherò	buscherai	buscherà	buscheremo	buscherete	buscheranno
condicional	buscherei	buscheresti	buscherebbe	buscheremmo	buschereste	buscherebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	buschi	buschi	buschi	buschiamo	buschiate	buschino
imperfet	buscassi	buscassi	buscasse	buscassimo	buscaste	buscassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		busca, non buscare	buschi	buschiamo	buscate	buschino

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·scà·re (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcersu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre buscare