Català
Modifica

 
[1] Pinus ponderosa
 
[2] Pinya americana
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpi.ɲə/, occidental /ˈpi.ɲa/
  • Rimes: -iɲa
  • Àudio: català occidental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí pīnea, segle XIV, de pinea nux ‎(«nou del pi»), de pineus ‎(«pi»).
  • Anagrama: apiny

NomModifica

pi·nya f. ‎(plural pinyes)

  1. Estròbil de les coníferes, especialment el dels pins pinyoners.
  2. Ananàs o anana (arcaisme).
  3. Per extensió, mot referit a diverses parts de les plantes que recorden un estròbil.
  4. Per extensió i en comparació de la mà closa com un estròbil, cop fet amb el puny tancat.
    No vaig tenir temps d'obrir la boca que ja em va fotre quatre pinyes.
  5. Per extensió al significat anterior, qualsevol tipus de cop rebut, en especial quan produeix dolor o algun desperfecte.
    Avui he tingut pinya amb el cotxe.
  6. Reunió molt densa de persones o de coses, en especial quan estan agafades d'alguna manera.
  7. (argot casteller) Grup de persones que formen la part més baixa del castell.
  8. Nus fet a l'extrem d'una corda i que té com objectiu fer la corda més gruixuda per aquell extrem o bé evitar que es desfili.
  9. Templàs.

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica