manso

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈman.su/
	balear /ˈman.so/, /ˈman.su/
Occidental:	/ˈman.so/

• Etimologia: Singular analògic de mansos d’ús freqüent en plural referit al bestiar, segle XV.

Adjectiu

manso m. ‎(femení mansa, plural masculí mansos, plural femení manses)

1. (dialectal) Forma alternativa de mans.

Nom

manso m. ‎(plural mansos)

1. (dialectal) individu
2. (dialectal) amant, company (sentimental), romanço

Miscel·lània

• Síl·labes: man·so (2)
• Anagrames: manos, maons, sonam

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB, DECat

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈman.so/
• Etimologia: Del llatí vulgar *mānsus, del llatí clàssic mānsuētus.

Adjectiu

manso m. ‎(femení mansa, plural masculí mansi, plural femení manse)

1. (literari) dòcil (aplicat a animals)

Sinònims

• docile, mansueto

Miscel·lània

• Síl·labes: màn·so (2)

Portuguès

• Etimologia: Del llatí vulgar *mānsus, del llatí clàssic mānsuētus.

Adjectiu

manso m.

1. dòcil