Català
Modifica

Oriental: central /ˈben/, balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental: nord-occidental /ˈben/, valencià /ˈvent/, /ˈben/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Homòfon: ben
  • Etimologia: Del llatí ventus, de l'arrel indoeuropea *we, segle XIV.

NomModifica

vent m. ‎(plural vents)

  1. (normalment no comptable) Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
  2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals, sostenint la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre (primer vent) o darrere del primer vent (segon, etc. vent).

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

vent

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

vent ‎(plural vents)

  1. bufador, respirall
  2. vàlvula
  3. desfogament

VerbModifica

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

  1. emetre
  2. desfogar


Francès
Modifica

NomModifica

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈben/

NomModifica

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent