Català

modifica
Oriental:  central /ˈben/
balear /ˈvent/, /ˈven/
Occidental:  nord-occidental /ˈben/
valencià /ˈvent/, /ˈben/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: ben
  • Etimologia: Del llatí ventus, de l'arrel indoeuropea *we, segle XIV.

vent m. ‎(plural vents)

  1. (normalment no comptable) Moviment de l'aire en relació amb la superfície terrestre.
  2. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca entre els laterals, sostenint la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre (primer vent) o darrere del primer vent (segon, etc. vent).

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

vent

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventar

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica

vent ‎(plural vents)

  1. bufador, respirall
  2. vàlvula
  3. desfogament

vent ‎(3a persona singular present vents, gerundi venting, passat i participi vented)

  1. emetre
  2. desfogar

Francès

modifica

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica

Occità

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈben/

vent m. ‎(plural vents)

  1. vent