Potser volíeu: llaunà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʎaw.nə/, occidental /ˈʎaw.na/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *labina, de lamina ‎(«làmina») amb dissimilació de nasals, segle XIII.

NomModifica

llauna f. ‎(plural llaunes)

  1. Làmina d’acer amb una capa d’estany.
  2. Recipient hermètic d’acer amb estany per a conservar aliments o contenir líquids.
  3. Cosa molesta per pesada i avorrida.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

llauna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llaunar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llaunar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica