Potser volíeu: llaunà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʎaw.nə/, occidental /ˈʎaw.na/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *labina, de lamina ‎(«làmina») amb dissimilació de nasals, segle XIII.
  • Anagrames: alluna, allunà, anul·la, anul·là

NomModifica

llau·na f. ‎(plural llaunes)

  1. Làmina d’acer amb una capa d’estany.
  2. Recipient hermètic d’acer amb estany per a conservar aliments o contenir líquids.
  3. Cosa molesta per pesada i avorrida.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

llau·na

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llaunar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llaunar

Vegeu tambéModifica