Català
Modifica

  • Àudio: català central
(fitxer)

NomModifica

a·cer m. ‎(plural acers)

  1. Metall dur, mescla de ferro i carboni.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

a·cer

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de acerar

Vegeu tambéModifica


Francès antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí ācer.

NomModifica

acer m.

  1. acer

DescendentsModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈaː.kɛr/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *ak- («agut, punxenc») que també va donar el terme en grec antic ἄκρος ‎(ákros), Ecke en alemany i edge en anglès.[1]

AdjectiuModifica

ācer m., ācris f., ācrum n. ‎(comparatiu ācrior, superlatiu ācrimus)

  1. agut, penetrant, fi
    Ex.: acer odor (traducció:«olor penetrant»)
    Ex.: acris acies (traducció:«vista aguda»)
  2. enèrgic, intens, aferrissat
    Ex.: acre proelium (traducció:«combat aferrissat»)
  3. agre

DeclinacióModifica

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ācer ācris ācrum ācrēs ācria
Vocatiu ācer ācris ācrum ācrēs ācria
Acusatiu ācrem ācre ācrēs ācria
Genitiu ācris ācrium
Datiu ācrī ācribus
Ablatiu ācrī ācribus


Vegeu tambéModifica

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.23