disciplina

Català

• Pronúncia: oriental /di.siˈpɫi.nə/, occidental /di.siˈpɫi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna ‎(«ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.

Nom

dis·ci·pli·na f. ‎(plural disciplines)

1. Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.

   De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem.

2. Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.

   Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats.

Traduccions

Conjunt de regles

• Anglès: discipline ^(en)
• Castellà: disciplina ^(es)

• Francès: discipline ^(fr)

Branca del coneixement que és matèria d'estudi

• Anglès: discipline ^(en)
• Castellà: disciplina ^(es)

• Francès: discipline ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• disciplina. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /dis.θiˈpli.na/

Nom

dis·ci·pli·na f. ‎(plural disciplinas)

1. disciplina

Vegeu també

• disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Llatí

• Pronúncia: /dɪs.kɪˈpliː.na/
• Etimologia: De discipulus.

Nom

disciplīna f. ‎(genitiu disciplīnae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	disciplīna	disciplīnae
Vocatiu	disciplīna	disciplīnae
Acusatiu	disciplīnam	disciplīnās
Genitiu	disciplīnae	disciplīnārum
Datiu	disciplīnae	disciplīnīs
Ablatiu	disciplīnā	disciplīnīs

1. ensenyament, educació
2. disciplina