disciplina
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /di.siˈpɫi.nə/, occidental /di.siˈpɫi.na/
- Rimes: -ina
- Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna («ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.
NomModifica
dis·ci·pli·na f. (plural disciplines)
- Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.
- De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem.[1]
- Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.
- Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats.[2]
TraduccionsModifica
Conjunt de regles
|
|
Branca del coneixement que és matèria d'estudi
|
|
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- disciplina. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
CastellàModifica
- Pronúncia: /dis.θiˈpli.na/
NomModifica
dis·ci·pli·na f. (plural disciplinas)
Vegeu tambéModifica
- disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
LlatíModifica
- Pronúncia: /dɪs.kɪˈpliː.na/
- Etimologia: De discipulus.
NomModifica
disciplīna f. (genitiu disciplīnae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | disciplīna | disciplīnae |
Vocatiu | disciplīna | disciplīnae |
Acusatiu | disciplīnam | disciplīnās |
Genitiu | disciplīnae | disciplīnārum |
Datiu | disciplīnae | disciplīnīs |
Ablatiu | disciplīnā | disciplīnīs |