vell

Potser volíeu: VELL

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbeʎ/, /ˈbej/^ⓘ
	balear /ˈveʎ/, /ˈvej/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeʎ/
	valencià /ˈveʎ/, /ˈbeʎ/

Rimes: -eʎ
Homòfon: bell
Etimologia: [1] Del llatí vulgar *veclus, síncope de vetulus, diminutiu de vetus, segle XIII.
Etimologia: [2] En l’àmbit tèxtil, variant de velló, en darrera instància del llatí vellus.

Adjectiu

vell m. ‎(femení vella, plural masculí vells, plural femení velles)

De llarga vida, gran.
Referit a objectes, antic o espatllat.

Sinònims

[1]: ancià, avi, jai
[2]: antic, passat, remot, vetust

Antònims

[1]: jove
[2]: modern, nou

Derivats

vellotejar

Traduccions

De llarga vida

Afrikaans: ou ^(af)
Albanès: vjetër ^(sq)
Alemany: alt ^(de)
Anglès: old ^(en)
Àrab: قَدِيم‎ ^(ar)
Basc: zahar ^(eu)
Belarús: стары́ ^(be) ‎(starí)
Bengalí: পুরোনো ^(bn)
Bretó: kozh ^(br), hen ^(br)
Búlgar: стар ^(bg) ‎(star)
Castellà: viejo ^(es)
Coreà: 낡다 ^(ko) ‎(nakda)
Danès: gammel ^(da)
Eslovac: starý ^(sk)
Eslovè: star ^(sl)
Esperanto: malnova ^(eo)
Estonià: vana ^(et)
Feroès: gamal ^(fo)
Francès: vieux ^(fr), âgé ^(fr)
Friülà: vieli ^(fur)
Gallec: vello ^(gl)
Gal·lès: hen ^(cy)
Georgià: ძველი ^(ka) ‎(dzveli)
Grec: παλιός ^(el) ‎(paliós)
Grec antic: παλαιός ^(grc) ‎(palaiós)
Hebreu: יָשָׁן‎ ^(he)
Hindi: पुराना ^(hi)
Hongarès: régi ^(hu)
Ídix: אַלט‎ ^(yi)
Irlandès: sean ^(ga)
Islandès: gamall ^(is)
Italià: vecchio ^(it)
Japonès: 古い ^(ja)
Kazakh: ескі ^(kk) ‎(eski/ieski)
Kurd: kevn ^(ku)
Letó: sens ^(lv)
Lituà: senas ^(lt)
Llatí: vetus ^(la), vetulus ^(la)
Maltès: qadim ^(mt)
Maori: tahito ^(mi)
Mongol: хуучин ^(mn)
Neerlandès: oud ^(nl)
Noruec: gammel ^(no)
Occità: vielh ^(oc)
Paixtu: زوړ‎ ^(ps)
Persa: قدیمی‎ ^(fa)
Polonès: stary ^(pl)
Portuguès: velho ^(pt)
Quítxua: mauka ^(qu)
Retoromànic: vegl ^(rm)
Romanès: vechi ^(ro)
Romaní: phuro ^(rom)
Rus: ста́рый ^(ru) ‎(stari)
Serbocroat: стар ^(sh), star ^(sh)
Sicilià: vecchiu ^(scn)
Suec: gammal ^(sv)
Tadjik: кӯҳна ^(tg)
Tai: เก่า ^(th)
Turc: yaşlı ^(tr), eski ^(tr)
Txec: starý ^(cs)
Ucraïnès: стари́й ^(uk) ‎(starí)
Urdú: پرانا‎ ^(ur)
Uzbek: eski ^(uz)
Való: vî ^(wa)
Vènet: vecio ^(vec)
Vietnamita: cũ ^(vi)
Xinès: 舊 ^(zh) ‎(旧, jiù)

Antic

Alemany: alt ^(de)
Anglès: old ^(en)
Bretó: kozh ^(br)
Castellà: viejo ^(es)
Francès: vieux ^(fr)
Llengua de signes catalana: VELL ^(csc)
Neerlandès: oud ^(nl)
Occità: vielh ^(oc)
Turc: eski ^(tr)

Nom

vell m. ‎(plural vells, femení vella)

Persona d’edat avançada.

Derivats

vellet

Nom

vell m. ‎(plural vells)

(tèxtil) velló

Relacionats

angora, caixmir, llana, moher, pèl, tofa, velló, xeviot

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrama: llev ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot