Potser volíeu: VELL

Català

modifica
Oriental:  central /ˈbeʎ/, /ˈbej/
balear /ˈveʎ/, /ˈvej/
Occidental:  nord-occidental /ˈbeʎ/
valencià /ˈveʎ/, /ˈbeʎ/
  • Rimes: -eʎ
  • Homòfon: bell
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *veclus, síncope de vetulus, diminutiu de vetus, segle XIII.
  • Etimologia: [2] En l’àmbit tèxtil, variant de velló, en darrera instància del llatí vellus.

Adjectiu

modifica

vell m. ‎(femení vella, plural masculí vells, plural femení velles)

  1. De llarga vida, gran.
  2. Referit a objectes, antic o espatllat.

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

vell m. ‎(plural vells, femení vella)

  1. Persona d’edat avançada.

vell m. ‎(plural vells)

  1. (tèxtil) velló

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: llev (revers)

Vegeu també

modifica