vetust

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈtust/, balear /vəˈtust/
Occidental:	nord-occidental /beˈtust/
	valencià /veˈtust/, /beˈtust/

• Rimes: -ust
• Etimologia: Del llatí vetustus ‎(«revellit»), segle XIX, de vetus ‎(«vell»).

Adjectiu

vetust m. ‎(femení vetusta, plural masculí vetusts o vetustos, plural femení vetustes)

1. Molt antic.

   Sol, i de dol, i amb vetusta gonella [...] («Sol i de dol», J.V. Foix)

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·tust (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB