déu

Potser volíeu: deu, DEU, Deu, Déu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdew/^ⓘ
• Rimes: -ew
• Parònim: deu
• Etimologia: Del llatí deus, de l'arrel indoeuropea *dhēs ‎(«allò que és sagrat»), segle XII.

Nom

déu m. ‎(plural déus, femení deessa o dea)

1. Divinitat, ésser suprem i immortal dotat de poders i característiques sobrenaturals que influeix en la vida dels homes.

Sinònims

• deïtat, divinitat

Antònims

• mortal, dimoni

Notes

• Com a ésser suprem únic s'escriu en majúscula: Déu.

Derivats

• déu-n'hi-do
• diví
• divinitzar
• pregadeu
• redeu
• tot déu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: god ^(en)
• Aragonès: dios ^(an)
• Asturià: dios ^(ast)
• Baix alemany: Gott ^(nds)
• Basc: jainko ^(eu)
• Bretó: doue ^(br)
• Castellà: dios ^(es)
• Cors: diu ^(co)
• Danès: gud ^(da)
• Francès: dieu ^(fr)
• Gallec: deus ^(gl)
• Italià: dio ^(it)
• Noruec: gud ^(no)
• Occità: dieu ^(oc)
• Portuguès: deus ^(pt)
• Retoromànic: dieu ^(rm) m.
• Romanès: dumnezeu ^(ro) m.
• Romaní: devel ^(rom) m.
• Sicilià: diu ^(scn)
• Suec: gud ^(sv)
• Tahitià: atua ^(ty)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: déu