Potser volíeu: acò, acó, aço

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈsɔ/, occidental /aˈsɔ/
  • Rimes:
  • Etimologia: Del llatí vulgar ecce hoc ‎(«vet aquí això»), segle XIII, en llatí clàssic hoc.

açò

  1. (valencià, menorquí i literari) Això, demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la primera persona que parla o escriu respecte a la segona persona que escolta o llegeix.

Relacionats

modifica
Demostratius en català
Grau adjectiu pronom adverbi
1r proximitat 1a persona aquest aquest, est1, este2 això açò2, ço1 aquí ací2
2n 2a persona aqueix1, eix1, eixe2 això aquí, ahí2
3r llunyania concreta aquell allò allí
imprecisa allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental
En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania.
L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants

modifica

Tant en la majoria dels parlars valencians com antigament s’usa en contraposició a això i allò amb diferents graus de proximitat.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·çò (2)

Vegeu també

modifica

Occità

modifica

açò

  1. forma alternativa de aiçò ‎(«açò, això de jo»)

Relacionats

modifica