açò

Potser volíeu: acò, acó, aço

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɔ/, occidental /aˈsɔ/
• Rimes: -ɔ
• Etimologia: Del llatí vulgar ecce hoc ‎(«vet aquí això»), segle XIII, en llatí clàssic hoc.

Pronom

açò

1. (valencià, menorquí i literari) Això, demostratiu de proximitat en l’espai o el temps en referència a la primera persona que parla o escriu respecte a la segona persona que escolta o llegeix.

Relacionats

Demostratius en català

Grau			adjectiu		pronom		adverbi
1r	proximitat	1a persona	aquest	aquest, est1, este2	això	açò2, ço1	aquí	ací2
2n		2a persona		aqueix1, eix1, eixe2		això		aquí, ahí2
3r	llunyania	concreta	aquell		allò		allí
		imprecisa					allà
1) Poc comú o arcaic 2) Occidental En general s’usen dos graus: proximitat i llunyania. L’ús de tres graus amb proximitat de 1a o 2a persona és característic de la majoria del valencià i de la llengua antiga.

Variants

• ço

Notes

Tant en la majoria dels parlars valencians com antigament s’usa en contraposició a això i allò amb diferents graus de proximitat.

Traduccions

    això — vegeu això

Miscel·lània

• Síl·labes: a·çò (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Occità

Pronom

açò

1. forma alternativa de aiçò ‎(«açò, això de jo»)

Relacionats

• aiçò