Català

modifica
Oriental:  central /u.ɾiˈen/
balear /o.ɾiˈent/, /u.ɾiˈen/
Occidental:  nord-occidental /o.ɾiˈen/
valencià /o.ɾiˈent/, /o.ɾiˈen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí oriente(m), acusatiu de oriēns, participi present del verb orior ‎(«llevar-se, sortir el sol, tenir origen»), segle XIV.

orient m. ‎(plural orients)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.
  2. Part de la Terra per on surt el sol.
  3. Els països d'Àsia.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

orient

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·ri·ent (3)
  • Heterograma de 6 lletres (einort)
  • Anagrames: roenti, roentí

Vegeu també

modifica