Potser volíeu: Oriente, orienté


Català
modifica

Verb modifica

oriente

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orientar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orientar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orientar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: o·ri·en·te (4)


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /oˈɾjen.te/, meridional \oˈɾjeŋ.te\
Americà: alt /oˈɾjen.t(e)/, baix \oˈɾjeŋ.te\, austral /oˈɾjen.te/

Nom modifica

oriente m. ‎(plural orientes)

  1. orient, est

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Verb modifica

oriente

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb orientar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb orientar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb orientar

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oriente