so

Potser volíeu: SO, sò, só, ŝo

Multilingüe

Símbol

so

1. Codi de llengua ISO 639-1 del somali.

Català

• Pronúncia: Nom: /ˈsɔ/; article: /ˈso/, /ˈsu/

• Rimes: -ɔ
• Homòfon: ço
• Etimologia: [1] Del llatí sonus. [2] Formació analògica a partir del plural sons.

Nom

so m. ‎(plural sons)

1. Pertorbació de l'aire audible pels éssers vius.

Relacionats

• (musicals) amanyac, balada, barcarola, cant, cantiri, cantúria, cançó, cobla, corranda, escoli, himne, melodia, música, romança, tonada, virolai
• (no musicals) cacofonia, cruixit, brunzit, fressa, grinyol, remor, soroll

Antònims

• silenci

Traduccions

Pertorbació de l'aire

• Alemany: Klang ^(de), Schall ^(de)
• Anglès: sound ^(en)
• Aragonès: sonito ^(an)
• Asturià: soníu ^(ast)
• Castellà: sonido ^(es)
• Esperanto: sono ^(eo)
• Estonià: heli ^(et)
• Finès: ääni ^(fi)
• Francès: son ^(fr)
• Friülà: sun ^(fur) m.
• Gallec: son ^(gl)
• Grec: ήχος ^(el) m. ‎(ikhos)
• Hindi: शब्द ^(hi) m.
• Indonesi: bunyi ^(id)
• Italià: suono ^(it)
• Llatí: sonus ^(la)
• Marathi: शब्द ^(mr) m.
• Occità: son ^(oc)
• Polonès: dźwięk ^(pl) m.
• Portuguès: som ^(pt)
• Retoromànic: sun ^(rm) m.
• Romanès: sunet ^(ro) n.
• Sànscrit: शब्द ^(sa) m.
• Sard: sonu ^(sc)
• Sicilià: sonu ^(scn) m.
• Vietnamita: âm thanh ^(vi)

Nom

so m. ‎(plural sons)

1. (tarragoní, mallorquí, menorquí) forma alternativa de son ‎(«estat de somni»)

Article

so m. ‎(plural sos)

1. (mallorquí, eivissenc) Article determinat masculí i singular usat en el parlar salat exclusivament darrere les preposicions amb i a voltes també en.

   Va anar-hi amb so cotxe.

Sinònims

• s' (forma apostrofada)
• es (en el parlar salat sense la preposició amb)
• el, l' (en català estàndard)
• lo, l' (en les variants occidentals)
• en, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Notes d'ús

• Cal utilitzar obligatòriament la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
• : La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).
• : Exemples: amb s'oceà, amb so iot.
• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
• : Exemple: amb s'RSS.
• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.
• : Exemple: Montjuïc, amb so Montjuïc de s'olimpíada, amb un Montjuïc com cal.

Verb

so ‎(infinitiu ser)

1. (ortografia del 2016) forma alternativa de só

Miscel·lània

• Anagrames: os ^(alfagrama), ós

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /səʊ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adverbi

so ‎(no comparable)

1. tan

   It's so beautiful!

   És tan bonic!

2. això

   «So you said, Sir, was Phoebe’s cool reply.» (Emily Sarah Holt, The Maiden's Lodge, capítol XI)

   Això ho diu vostè, va ser la freda resposta de Phoebe

Conjunció

so

1. així que, per tant

   He likes the silence, so do not sing in his house.

   Li agrada el silenci, per tant no cantis a casa seva.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈso/
• Rimes: -o
• Etimologia:

Preposició: Del prefix llatí sub.

Interjecció: De l'antic adverbi seor, abreviació de señor. Dirigit a un animal, d'origen onomatopeic.

Preposició

so

1. sota

   Y no podían ocupar la calle, so pena de multa.

   I no podien ocupar el carrer o serien multats».

Interjecció

so

1. tros de

   so burro ― tros de ruc

2. xo

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /so/
• Etimologia: De s.

Nom

so ‎(acusatiu so-on, plural so-oj, plural acusatiu so-ojn)

1. Nom de la vint-i-dosena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

• s (lletra)
• ro (anterior), ŝo (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre so

Italià

Verb

so

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de sapere