só

Potser volíeu: so, SO, sò, ŝo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈso/
• Rimes: -o

Verb

só

1. (arcaisme, nord-occidental, alguerès, central) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser.

   «I dic: On só? Per quina terra vella, / -Per quin cel mort-, o pasturatges muts» (J.V. Foix, Sol i de dol)

Variants

• so (ortografia del 2016)

  L'ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Anagrames: os ^(alfagrama), ós

Català antic

Verb

só

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser

Hongarès

Nom

só

1. sal