só
CatalàModifica
VerbModifica
só
- (arcaisme, nord-occidental, alguerès, central) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser
- I dic: On só? Per quina terra vella, / -Per quin cel mort-, o pasturatges muts [...] («Sol i de dol», J.V. Foix)
VariantsModifica
- so (ortografia del 2016)
- L'ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.
Català medievalModifica
VerbModifica
só