Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsɔ.nu/, occidental /ˈsɔ.no/
  • Rimes: -ɔno

sono

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de sonar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb sonar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb sonar.

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈsoː.no/

sono

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de essere ‎(«soc»)
  2. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present d'indicatiu de essere ‎(«són»)
  • Pronúncia(i): /ˈsɔ.noː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *swen- («sonar»).

sonō ‎(1a present?), sonās ‎(2a present), sonāre ‎(infinitiu), sonuī ‎(perfet), sonitum ‎(supí)

  1. sonar

Derivats

modifica