Català
Modifica

Oriental: central /suˈnor/, balear /soˈno/, /suˈno/
Occidental: /soˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí sonorus, segle XVII.

AdjectiuModifica

sonor m. ‎(femení sonora, plural masculí sonors, plural femení sonores)

  1. Que fa soroll o provoca un so.
  2. Que sona bé, fort o de forma agradable.
  3. Que té bona sonoritat, que se sent bé.
  4. (fonètica) Que s'articula amb la vibració de les cordes vocals.
    L'essa sonora.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: so·nor (2)
  • Anagrama: ronso

Vegeu tambéModifica