sonor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /suˈnor/, balear /soˈno/, /suˈno/

Occidental: /soˈnoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí sonorus, segle XVII.
• Anagrama: ronso

Adjectiu

so·nor m. ‎(femení sonora, plural masculí sonors, plural femení sonores)

1. Que fa soroll o provoca un so.
2. Que sona bé, fort o de forma agradable.
3. Que té bona sonoritat, que se sent bé.
4. (fonètica) Que s'articula amb la vibració de les cordes vocals.

   L'essa sonora.

Sinònims

• sonable

Antònims

• sord

Compostos i expressions

• banda sonora

Traduccions

Traduccions: sonor

• Anglès: sounding ^(en), sonorous ^(en), wordy ^(en)
• Castellà: sonoro ^(es) m.

• Francès: sonore ^(fr) m. f.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC