Català
Modifica

  • Pronúncia:
Pronom: or.: /əns/; occ.: /ens/
Nom: /ˈɛns/
Nom: Del llatí entis ‎(«el que és»).
Pronom: Del llatí nos.


NomModifica

ens m. ‎(només en singular)

  1. El que és, ésser concret.
    1. per extensió L'ésser
    2. El que pot existir.
    3. ens de raó Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat.
  2. Entitat, institució. Els ens autonòmics.

TraduccionsModifica


PronomModifica

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

  1. Substitució en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
    Ex.: ara ens pentinem, després haurem de tornar a pentinar-nos

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica


NomModifica

ens f. pl.

  1. forma plural de en

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

ens pl.

  1. forma plural de en