ens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈɛns/
• Rimes: -ɛns

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení) /ˈens/
• Rimes: -ens

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom àton) oriental /əns/, occidental /ens/
• Etimologia: Nom: Del llatí medieval ēns ‎(«essent, el que és»), participi present analògic del verb sum ‎(«ésser») que en època clàssica no en tenia, segle XIV.
• Etimologia: Pronom: Del català antic e·ns ‎(«i ens, i nos») o altres com que’ns ‎(«que ens, que nos»), fals tall sil·làbic de 'ns, forma reduïda de nos darrera vocal, substituint-lo en tots els usos proclítics. Compareu amb l’article el.

Nom

ens m. ‎(plural invariable)

1. ésser (allò que és)
2. Entitat col·lectiva, organisme de persones o serveis, institució.

   Els ens autonòmics.

Traduccions

Entitat, organisme

• Anglès: entity ^(en)
• Castellà: ente ^(es)
• Francès: entité ^(fr)
• Italià: ente ^(it)

Nom

ens f. pl.

1. Forma plural de en.

Pronom

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

1. Forma reflexiva de la primera persona del plural (nosaltres o nos).

   «És ara que ens adonem de l'esforç que va haver de fer durant aquella postguerra.» (Jaume Ferran, Memòries de Ponent, 2001)

2. Acusatiu o datiu de la primera persona del plural.

   «Igual que uns ens diuen "Compri i no pensi", uns altres ens venen miratges.» (Jaume Funes i Artiaga, Educar adolescents... sense perdre la calma, 2016)

Variants

• ense (vulgar, oriental)

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de ens (nos) amb altres pronoms febles

	Posposat			Anteposat
	Reflexiu	1a persona		3a persona						Neutre	Adverbials
				Datiu		Acusatiu
	es+ens	et+ens	us+ens	ens+li	ens+els	ens+el	ens+els	ens+la	ens+les	ens+ho	ens+hi	ens+en
Proclític	se'ns	te'ns	us ens	ens li	ens els	ens el	ens els	ens la	ens les	ens ho	ens hi	ens en
						ens l'		ens l'				ens n'
Enclític	-se'ns	-te'ns	-vos-ens	-nos-li	-nos-els	-nos-el	-nos-els	-nos-la	-nos-les	-nos-ho	-nos-hi	-nos-en
			-us-ens	'ns-li	'ns-els	'ns-el	'ns-els	'ns-la	'ns-les	'ns-ho	'ns-hi	'ns-en

Traduccions

Pronom feble de primera persona del plural

• Anglès: us ^(en)
• Castellà: nos ^(es)
• Francès: nous ^(fr)
• Italià: ci ^(it), ce ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

Nom

ens

1. forma plural de en