Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈɛns/
  • Rimes: -ɛns
  • Pronúncia(i): (nom femení) /ˈens/
  • Rimes: -ens
  • Pronúncia(i): (pronom àton) oriental /əns/, occidental /ens/
  • Etimologia: Nom: Del llatí entis ‎(«el que és»). Pronom: Del llatí nos.

ens m. ‎(plural invariable)

  1. ésser (allò que és)
  2. Entitat col·lectiva, organisme de persones o serveis, institució.
    Els ens autonòmics.

Traduccions

modifica

ens f. pl.

  1. forma plural de en

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

  1. Substitució en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
    Ara ens pentinem, després haurem de tornar a pentinar-nos.

Variants

modifica
  • ense (vulgar, oriental)

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica

ens

  1. forma plural de en