plantavi

Català

Verb

plantavi

1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de plantar.

Variants

• plantaia, plantava

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·ta·vi (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /planˈtaː.wiː/

Verb

plantāvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de plantō