plantau

Català

Verb

plantau

1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de plantar
2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb plantar

Variants

• [1] planteu
• [2] planteu

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·tau (2)
• Anagrama: apuntal