Català

modifica
Oriental:  /səmˈbɾa/
Occidental:  nord-occidental /semˈbɾa/
valencià /semˈbɾaɾ/, /semˈbɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sembrà
  • Etimologia: Del llatí sēmināre, de sēmen ‎(«llavor»), segle XIII. L’evolució s’explica a partir de les formes esdrúixoles més usades i propagades per analogia: sēminat > *sem’na > *semra > sembra.

sembrar trans.

  1. Dipositar una llavor a la terra perquè germini.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: sembro, sembra, sembrem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /semˈbɾaɾ/
Americà: alt /s(e)mˈbɾaɾ/, baix /semˈbɾaɾ/

sembrar trans. ‎(present siembro, passat sembré, futur sembraré)

  1. sembrar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: sem·brar (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sembrar