σπείρω

Grec antic

• Pronúncia: /spěː.rɔː/ (s.V aC), /ˈspi.ro/ (s.I dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sprei- ‎(«escampar»).

Verb

σπείρω ‎(speírō)

1. sembrar

Derivats

• σπορά ‎(sporá)

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.993-995