Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /i.ðiˈo.mə/, occidental /i.ðiˈo.ma/
  • Rimes: -oma
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí tardà idiōma, del grec antic ἰδίωμα ‎(idíōma, «llenguatge particular»), de ἰδιoς ‎(idios, «característic, específic»), segle XVII.

NomModifica

idioma m. ‎(plural idiomes)

  1. Forma d’una llengua pròpia d'una comunitat, d’un lloc, d’una època.
    «La concència de tot bòn valenciá no permet qu’ es deixe abandonat l’idioma dels nòstres avis.» (Emili Daroca, Dolça parla, 1925)
  2. Sinònim de llengua

HiperònimsModifica

HipònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Falsos amicsModifica

  • Anglès: idiom ‎(«modisme, locució»)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: i·di·o·ma (4)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \iˈðjo.ma\
Americà: alt /iˈdjo.ma/, baix \iˈðjo.ma\

NomModifica

idioma m. ‎(plural idiomas)

  1. idioma

SinònimsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: i·dio·ma (3)