accent
CatalàModifica
- Pronúncia:
NomModifica
ac·cent m. (plural accents)
- Signe diacrític que es col·loca sobre determinades lletres per marcar-ne una pronunciació concreta (en català marca la tonicitat).
- Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
- Importància, relleu.
- (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Traduccions: accent
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: accent
AnglèsModifica
- Pronúncia: /ˈæk.sənt/
NomModifica
accent (plural accents)
VerbModifica
accent (3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)
FrancèsModifica
- Pronúncia: /akˈsɑ̃/
NomModifica
accent m. (plural accents)
OccitàModifica
- Pronúncia: /akˈsen/
NomModifica
accent m. (plural accents)
RomanèsModifica
NomModifica
accent n. (plural accente)
Declinació | ||||
Cas | Singular | Plural | ||
Indefinit | ||||
Nom. acc. | un | accent | niște | accente |
Gen. dat. | unui | accent | unor | accente |
Definit | ||||
Nom. acc. | accentul | accentele | ||
Gen. dat. | accentului | accentelor | ||
Vocatiu | accentule accente |
accentelor |