signe

Potser volíeu: SIGNE, signé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsid͡ʒ.nə/^ⓘ, occidental /ˈsid͡ʒ.ne/
• Homòfons: cigne, signa
• Etimologia: Del llatí signum ‎(«insígnia, marca, allò que hom segueix»), segle XIV. Doblet de seny.

Nom

signe m. ‎(plural signes)

1. Dibuix esquemàtic o simplificat que representa alguna cosa acceptada per la comunitat.
2. Fenomen que observat per un metge serveix per identificar una malaltia.

   Aquesta mena de tos és signe de diftèria.

3. Símbol emprat en matemàtica per identificar una operació.

   El signe de la suma.

Sinònims

senyal

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: teken ^(af)
• Albanès: shenjë ^(sq) f.
• Alemany: Zeichen ^(de) n.
• Anglès: sign ^(en)
• Àrab: إِشَارَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: նշան ^(hy) ‎(nxan)
• Belarús: знак ^(be) m. ‎(znak)
• Búlgar: знак ^(bg) m. ‎(znak)
• Castellà: signo ^(es)
• Coreà: 신호 ^(ko) ‎(sinho)
• Danès: tegn ^(da) n.
• Eslovac: znamenie ^(sk) n.
• Eslovè: znak ^(sl) m.
• Esperanto: signo ^(eo)
• Estonià: märk ^(et)
• Francès: signe ^(fr)
• Friülà: segn ^(fur) m.
• Gallec: sinal ^(gl) m.
• Georgià: ნიშანი ^(ka) ‎(níxani)
• Grec: σημάδι ^(el) n. ‎(simadi)
• Grec antic: σημεῖον ^(grc) n. ‎(sēmeîon)
• Hebreu: סִימָן‎ ^(he) m.
• Hindi: निशान ^(hi) m.
• Hongarès: jel ^(hu)
• Islandès: tákn ^(is) n.
• Italià: segno ^(it)
• Japonès: 印 ^(ja)
• Kirguís: белги ^(ky) ‎(belgui)
• Letó: zīme ^(lv) f.
• Lituà: ženklas ^(lt) m.
• Llatí: signum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: SIGNE ^(csc)
• Macedoni: знак ^(mk) m.
• Malai: tanda ^(ms)
• Mongol: тэмдэг ^(mn)
• Neerlandès: teken ^(nl)
• Noruec: tegn ^(no) n.
• Occità: senh ^(oc) m.
• Polonès: znak ^(pl) m.
• Portuguès: sinal ^(pt) m.
• Retoromànic: segn ^(rm) m.
• Romanès: semn ^(ro) n.
• Rus: знак ^(ru) m. ‎(znak)
• Serbocroat: знак ^(sh), znak ^(sh) m.
• Suahili: ishara ^(sw)
• Suec: tecken ^(sv)
• Tadjik: нишон ^(tg)
• Tàtar: билге ^(tt)
• Turc: işaret ^(tr)
• Txec: znak ^(cs) m., znamení ^(cs) n.
• Ucraïnès: знак ^(uk) m. ‎(znak)
• Urdú: اشارہ‎ ^(ur) m.
• Xinès: 標誌 ^(zh) ‎(标志, biāozhì)

Verb

signe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de signar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb signar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb signar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb signar

Miscel·lània

• Síl·labes: sig·ne (2)
• Anagrama: genis

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot