Potser volíeu: parlà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpar.ɫə/, occidental /ˈpaɾ.ɫa/
  • Rimes: -aɾla
  • Etimologia: De parlar, segle XIII

NomModifica

parla f. ‎(plural parles)

  1. Manera d'expressar-se oralment, pròpia d'un lloc o d'una persona.
    Aquell noi té una parla molt vulgar.
    La parla d'aquesta dona indica que és de Barcelona.
  2. Capacitat per fer servir l'aparell bucal per comunicar-se a través del llenguatge.
    La parla del nen comença a partir dels catorze mesos.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

parla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parlar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parlar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: par·la (2)

Vegeu tambéModifica