Català

modifica
Oriental:  central /pɾəˈɣa/
balear /pɾeˈɣa/, /pɾəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /pɾeˈɣa/
valencià /pɾeˈɣaɾ/, /pɾeˈɣa/

pregar trans., intr.

  1. (intransitiu) Dirigir una oració cap a la divinitat.
  2. (transitiu) Demanar respectuosament, suplicar.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: prego, prega, preguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Els manuals d’estil desaconsellen l’ús abusiu del verb pregar com a fórmula de cortesia. Fora d’un context molt formal, de súplica o sense connotació d’alt respecte, es pot usar el verb demanar o directament l’imperatiu. Exemple: preguem que disculpeu les molèsties, disculpeu les molèsties, demanem disculpes per les molèsties.

Compostos i expressions

modifica
  • fer-se de pregar = que li agrada que li demanin les coses, que triga a fer-les.
  • pregadéu

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pre·gar (2)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: pregar