prego

Potser volíeu: pregó

Català

Verb

prego

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pregar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pregar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pregar

Variants

• [1] pregue, pregui, preg
• [2] pregui, pregue
• [3] pregui, pregue

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·go (2)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɛː.ɡo/
• Etimologia: (pendent)

Interjecció

prego

1. de res

Verb

prego

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de pregare

Miscel·lània

• Síl·labes: prè·go (2)