implorar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pɫuˈɾa/
	balear /im.pɫoˈɾa/, /im.pɫuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /im.pɫoˈɾa/
	valencià /im.pɫoˈɾaɾ/, /im.pɫoˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: implorà
• Etimologia: Del llatí implorāre.

Verb

implorar trans.

1. Demanar amb precs o plors alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	implorar			haver implorat
gerundi	implorant			havent implorat
participi	implorat, implorada, implorats, implorades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imploro	implores	implora	implorem	imploreu	imploren
	implore						val
	implori						sept
	implor				implorau		bal, alg
				imploram			bal
imperfet	implorava	imploraves	implorava	imploràvem	imploràveu	imploraven
passat simple	implorí	implorares	implorà	imploràrem	imploràreu	imploraren
futur	imploraré	imploraràs	implorarà	implorarem	implorareu	imploraran
condicional	imploraria	imploraries	imploraria	imploraríem	imploraríeu	implorarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	implori	imploris	implori	implorem	imploreu	implorin
	implore	implores	implore			imploren	occ, bal
imperfet	implorés	imploressis	implorés	imploréssim	imploréssiu	imploressin
		imploresses		imploréssem	implorésseu	imploressen
	imploràs	implorassis	imploràs	imploràssim	imploràssiu	implorassin	bal
		implorasses		imploràssem	imploràsseu	implorassen	val, bal (1)
	implorara	implorares	implorara	imploràrem	imploràreu	imploraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	implora	implori	implorem	imploreu	implorin
	–				implorau		bal, alg
	–		implore			imploren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				imploràvom	imploravo		centr, n-occ
	imploravi						sept
	imploraia	imploraies	imploraia	imploràiem	imploraieu	imploraien	n-occ
condicional	implorariva	implorarives	implorariva	implorarívem	imploraríveu	implorariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imploro	imploros	imploro	imploreguem	imploregueu		n-occ
imperfet	imploressi		imploressi				sept, alg
	imploressa						centr, n-occ
	imploreguessa	imploreguesses	imploregués	imploreguéssom	imploreguéssou	imploreguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...implorat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...implorar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...implorat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...implorat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...implorat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...implorat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...implorar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...implorat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...implorat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...implorat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: imploro, implora, implorem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

• implorador

Relacionats

• De la mateixa arrel llatina: implorable, imploració

Sinònims

• demanar, pregar, suplicar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: implore ^(en)
• Castellà: implorar ^(es)
• Francès: implorer ^(fr)
• Italià: implorar ^(it)
• Llatí: implorare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·plo·rar (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: implorar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /im.ploˈɾaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí implorāre.

Verb

implorar trans. ‎(present imploro, passat imploré, futur imploraré)

1. implorar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·plo·rar (3)