Potser volíeu: CARA


Català
Modifica

NomModifica

ca·ra f. ‎(plural cares)

  1. (anatomia) Rostre.
  2. Superfície d'un cos (les cares d'un cub)
  3. Un dels dos costats d'una moneda, oposada a la creu.
  4. (pilota basca, golf, esports de raqueta) Cadascuna de les dues bandes de la fulla d'una pala o del cap d'una raqueta, una eina o un bastó amb què es colpeja la pilota, el volant o la bola.

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

  • cara de pomes agres
  • cara de jutge
  • amb cara llarga = estar trist
  • tenir molta cara = no tenir vergonya
  • fer bona cara = semblar saludable i feliç
  • amb cara de pocs amics = amb un posat amenaçant
  • amb la sort de cara = tenir sort
  • creuar la cara a algú = pegar
  • fer una cara nova = pegar
  • donar la cara = dir la veritat, reconèixer els fets

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

ca·ra f. ‎(plural cares)

  1. forma femenina de car

Vegeu tambéModifica


Asturià
Modifica

NomModifica

cara f. ‎(plural cares)

  1. (anatomia) cara, rostre

SinònimsModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

ca·ra f. ‎(plural caras)

  1. cara
  2. (hoquei sobre herba) dret

AdjectiuModifica

ca·ra f. ‎(plural caras)

  1. forma femenina de caro


Italià
Modifica

AdjectiuModifica

cà·ra f. ‎(plural care)

  1. forma femenina de caro


Llatí
Modifica

AdjectiuModifica

cāra

  1. nominatiu femení singular de cārus
  2. nominatiu neutre plural de cārus
  3. acusatiu neutre plural de cārus
  4. vocatiu femení singular de cārus
  5. vocatiu neutre plural de cārus

cārā

  1. ablatiu femení singular de cārus


Occità
Modifica

  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

cara f. ‎(plural caras o cares [aranès])

  1. cara

AdjectiuModifica

cara f. ‎(plural caras)

  1. forma femenina de car