Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 1)
Oriental: central /ˈtɔ.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental: nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈto.βa/
  • Pronúncia(i): (adjectiu, nom 2)
Oriental: central /ˈto.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental: nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈtɔ.βɔ/
  • Rimes: -ɔva
  • Etimologia: De l'àrab طُوبَة (ṭūba), segle XVII, del copte ⲧⲱⲃⲉ (tōbe), del demòtic tb («maó de fang»), de l’egipci ḏbt («maó, lingot»)
    Dbbt
    O39
    . Cognat del castellà adobe, del francès toub.

tova f. (plural toves)

  1. Material de construcció en forma de maons o blocs de terra, fang i sorra tot i que poden incorporar altres materials són sempre assecats al sol i mai són cuits com en el cas de la ceràmica.

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

tova f. (plural toves)

  1. Forma femenina de tou.

tova f. (plural toves)

  1. Sinònim de cagarada.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: to·va (2)
  • Anagrames: vota, votà

Vegeu també

modifica