Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom 1)
Oriental:  central /ˈtɔ.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈto.βa/
  • Pronúncia(i): (adjectiu, nom 2)
Oriental:  central /ˈto.βə/, balear /ˈto.və/
Occidental:  nord-occidental /ˈtɔ.βa/
valencià /ˈtɔ.va/, /ˈtɔ.βɔ/
  • Rimes: -ɔva
  • Etimologia: De l'àrab طُوبَة ‎(ṭūba), segle XVII, del copte ⲧⲱⲃⲉ ‎(tōbe), del demòtic tb ‎(«maó de fang»), de l’egipci ḏbt ‎(«maó, lingot»)
    Dbbt
    O39
    . Cognat del castellà adobe, del francès toub.

tova f. ‎(plural toves)

  1. Material de construcció en forma de maons o blocs de terra, fang i sorra tot i que poden incorporar altres materials són sempre assecats al sol i mai són cuits com en el cas de la ceràmica.

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

tova f. ‎(plural toves)

  1. Forma femenina de tou.

tova f. ‎(plural toves)

  1. Sinònim de cagarada.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: to·va (2)
  • Anagrames: vota, votà

Vegeu també

modifica